Coll de Nargó

Coll de Nargó és un municipi extens de l’Alt Urgell, situat a la dreta del riu Segre i al costat del pantà d’Oliana: 151,41 km² a 573 metres d’altitud. Pel seu terme passen també els rius de Perles i Sallent.

El terme està documentat des de l’any 988 i el poble de Nargó el 1076, i pertanyia al comtat d’Urgell. El 1097 el comte Ermengol V d’Urgell va donar a Guitard, senyor de Caboet, els castells i viles del lloc anomenat Nargó, i des del 1278 la jurisdicció del lloc va passar completament als vescomtes de Castellbò gràcies a la renúncia per part del bisbat d’Urgell dels drets que posseïa sobre aquelles terres.

L’element més conegut del poble és l’església de Sant Climent, prop del cementiri: un edifici romànic de nau única amb coberta de volta de canó, del segle X o principi del segle XI, d’arquitectura romànico-llombarda, amb la façana exterior adornada amb petits arcs cecs; el campanar, d’influència islàmica en el seu primer cos, presenta finestrals d’arc de ferradura i forma piramidal.

El 2007 es va trobar al terme la posta d’ous de dinosaure més gran d’Europa, conservada al museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont. L’economia és fonamentalment agrícola i de ramaderia de bestiar boví, amb abundants recursos forestals i indústria làctica, i alguns habitants complementen els ingressos amb la collita dels rovellons i les tòfones. La festa major és el 25 de juliol, per Sant Jaume, i durant el mes d’agost té lloc un descens de raiers pel Segre.

Dels trenta-nou elements catalogats, el castell de Valldarques, del segle XI, el de Montanissell i Sant Climent són béns d’interès cultural, i el jaciment dels dinosaures i les muralles estan protegits com a béns culturals d’interès nacional.