Olesa de Bonesvalls

Olesa de Bonesvalls porta les bones valls al nom perquè algú les va trobar saludables. El 1262 Guillem de Cervelló va deixar dit en testament que volia construir un hospital al terme, a la vora del camí ral, i va triar aquest indret per les condicions del lloc: envoltat de muntanyes i amb poca humitat. D’aquí li va venir el nom llatí de l’hospital de les bones valls, que ha acabat sent el del municipi.

El terme són 30,79 km² en ple massís del Garraf, a 265 metres d’altitud i amb el relleu molt accidentat, entre el puig Bernat de 606 metres i el Montau de 653 a llevant, i el coll d’Esteles, la serra de Riés i l’inici de la depressió del Penedès a ponent. El drenen la riera d’Oleseta, que es forma a la creu d’Ordal, i la de Begues: s’ajunten a l’Hospital i arriben al mar a través de la riera de Ribes. El poble s’havia començat a formar al segle X a ponent del castell termenat de Cervelló, que guardava el camí d’Ordal, i una de les cases d’aleshores es deia Osevesa, que podria ser l’origen del topònim.

L’Hospital de Cervelló és el monument del municipi. Es va acabar a mitjan segle XIV, amb la nau, la torre i la muralla, i atenia pobres, pelegrins i viatgers. El va administrar el prior de Sant Pau del Camp de Barcelona i, des del 1328, el bisbat; el 1381 va adquirir la plena jurisdicció del terme. L’edifici és al fons d’una vall, dins un recinte fortificat amb torre de l’homenatge, i és obra de transició del romànic al gòtic molt reformada als segles XVI i XVII. L’element més curiós és la gran carassa de pedra que hi ha sobre el portal d’entrada: la forma dels ulls i el pèl fan pensar en una Medusa. A dins hi ha la capella de Santa Maria de l’Anunciació, del segle XIV, amb pintures murals notables que es van destruir el 1936 i s’han restaurat.

La posició de pas també li va portar guerra: entre 1462 i 1472, durant el conflicte contra Joan II, l’Hospital va ser emplaçament clau de les forces de la Generalitat per assetjar el castell d’Eramprunyà. Quan al segle XIX es va obrir la carretera del port d’Ordal entre Vilafranca i Barcelona, el camí ral va quedar obsolet i l’hospital va perdre la raó de ser. Madoz descriu aleshores Olesa com a productora de blat, vi, llegums i fruiters. De disset elements catalogats al terme, tretze són forns de calç.