La Granada

La Granada va ser el nus de la xarxa viària del Penedès. Hi passaven la Via Augusta dels romans, la via Mercadera, que anava de l’interior cap a Barcelona, i la via Francisca, que venia del sud, i totes hi buscaven el mercat: la vila en va tenir un des del segle IX, el més antic del Penedès i un dels primers del Principat, fins que el 1148 es va traspassar a Vilafranca amb la conformitat del bisbe de Barcelona i per raons polítiques del comte. Són 6,52 km² de l’Alt Penedès a 272 metres d’altitud, amb el nucli principal, les barriades del Carrer Nou i el Cortei, aquest últim enclavat entre els termes d’Avinyonet del Penedès i Subirats.

Del castell, la Torre Granada, se’n té esment des del segle X. La ràtzia d’Abd al-Malik al-Muzaffar el va destruir l’any 1003 i es va refer aviat. El 31 de març de 1642, durant la guerra dels Segadors, l’exèrcit castellà que havia d’anar a socórrer el Rosselló i que venia derrotat de la batalla de Montmeló es retirava cap a Tarragona quan les tropes catalanofranceses del virrei Philippe de La Mothe-Houdancourt el van encalçar aquí i van capturar-ne el comandant, Pere IV d’Empúries, amb les restes del seu exèrcit. El castell va ser enderrocat definitivament per ordre de Felip V durant la Guerra de Successió.

Del recinte en queden, al nucli antic, les restes i els portals d’entrada, i un pany de muralla que s’il·lumina als vespres. L’església del castell es va bastir de nou al segle XVI aprofitant els carreus del castell ensorrat i amb les facilitats que hi van posar Felip IV i Felip V; està dedicada a sant Cristòfol màrtir i en destaquen els relleus de guix amb color dels sostres de totes les capelles. Al carrer Poeta Cabanyes hi ha un conjunt de cases notable —Cal Roig, Cal Cabanyes, Cal Mitjans, Cal Cuscó— i la Casa del Castlà, dels segles XV i XVI, declarada bé d’interès cultural.

Les dues festes del poble es responen l’una a l’altra. La festa major, la segona setmana de juliol i dedicada a sant Cristòfol, té com a acte tradicional la Baixada del Ruc del Campanar. La segona setmana d’octubre arriba la Festa Major Petita o de Minerva, coneguda també com la Festa del Most, i el ruc torna a pujar al campanar.