Santa Margarida i els Monjos

El municipi de Santa Margarida i els Monjos té la particularitat que el poble que li dona la primera meitat del nom és avui deshabitat. L’any 978 ja s’esmenta el gual de Santa Margarida, dins el terme d’Olèrdola, cosa que pressuposa que l’església ja hi era, tot i que fins al 1126 no consta documentada com a parròquia; el poble de Santa Margarida del Penedès es va formar al seu voltant, a l’esquerra del riu Foix. Era de jurisdicció reial fins que Joan I la va vendre el 1381; el fogatjament del 1370 li comptava vint-i-quatre focs i el del 1553, quaranta.

El nucli principal d’avui, els Monjos, va néixer d’un molí. El 1322 el monestir de Santes Creus va obtenir un molí fariner vora el Foix en una permuta amb la Pia Almoina de Barcelona, i el lloc va acabar prenent el nom de molí dels Monjos. El molí encara es conserva i fa de centre d’activitats naturalístiques i de jardí botànic urbà del municipi. Són 17,16 km² a 161 metres d’altitud, al sud-oest de l’Alt Penedès i al límit amb el Garraf, amb una densitat de 453,1 habitants per quilòmetre quadrat.

El tercer nucli, la Ràpita, porta al nom l’època andalusina, perquè ràpita vol dir fortalesa en àrab, però al seu voltant hi ha restes de poblament de final del neolític i la Paret de Santa Tecla, vestigis d’una vil·la agrícola romana. Hi ha masies documentades des de final del segle XIII, però no creix com a nucli fins a final del XVIII, a la riba esquerra del Foix i al voltant del casal senyorial de Penyafort. Segons la tradició, allà hi va néixer vers el 1185 el dominicà i canonista Ramon de Penyafort. El 1405 el casal ja era mig derruït; el 1602, el seu propietari Martí Joan d’Espuny va obtenir autorització per edificar-hi una capella en honor del dominicà, canonitzat l’any anterior, i pocs mesos després es va demanar llicència per erigir-hi un convent. El de Penyafort, de l’orde de Sant Domènec, ja era edificat el 1613, quan va morir el seu fundador, fra Pere Joan Guasch, de Vilafranca, i va subsistir fins a la desamortització del 1835. El castell de Penyafort està declarat bé d’interès cultural.

Al terme es conreen gairebé sis-centes hectàrees, quasi totes de secà i amb la vinya com a conreu principal, i la indústria s’ha concentrat als polígons, sobretot en el ciment, la farina i el sector auxiliar de l’automòbil. La festa major se celebra al voltant del 20 de juliol, per Santa Margarida, i la d’hivern el 17 de gener, per Sant Antoni Abat.