Montseny

Montseny és un municipi de la comarca del Vallès Oriental, i forma part de la subcomarca del Baix Montseny: 26,77 km² a 528 metres d’altitud, vora la Tordera.

Al Montseny hi són abundants les pissarres i el granit, però també s’hi troba l’estranya mica lepidolita, i en el seu terme es troba l’antic priorat benedictí de Sant Marçal de Montseny.

El relleu accidentat i l’orientació fan que el clima i la vegetació en siguin ben diversos: el clima rigorós de l’alta muntanya no té res a veure amb el clima benigne de les planes i terrasses assolellades on s’assenta el nucli del poble. La vegetació també és molt diferenciada en funció de l’altitud: va des del matollar de ginebró dels cims als alzinars típics de les parts més baixes del terme; enmig s’hi poden trobar els alzinars muntanyencs amb falgueres i obagues de castanyers al voltant dels 900 a 1.000 metres, algunes fagedes als 800 metres i alguna capa d’avets a alçada superior, a més de la típica vegetació de ribera en les proximitats dels nombrosos cursos d’aigua.

Entre l’exuberant vegetació destaca un exemplar excepcional: el boix de l’Església, ubicat al pati que hi ha al seu davant, que l’any 1990 va ser declarat arbre monumental per la Generalitat de Catalunya; a la major part de finques també es troben arbres monumentals, roures i alzines anomenats glaneres.

És difícil establir unes característiques geogràfiques homogènies en un terme municipal amb un relleu tan accidentat i muntanyós i amb un desnivell de nord a sud que arriba als 1.200 metres. La Tordera neix a la Font Bona de Sant Marçal i travessa el terme.

Dels trenta-un elements catalogats, l’Estela de la Calma és bé d’interès cultural, i n’hi consten Can Cot, del segle XV, Can Teixidor, del XVII, la capella de Sant Bernat de Menthon, del XX, catorze masies més, quatre esglésies, dos edificis, dos molins hidràulics, dos pous de neu, un arbre singular, un monument i un pont.