Sant Joan les Fonts

Sant Joan les Fonts és el segon municipi més habitat de la Garrotxa després d’Olot, en el punt de confluència que uneix Girona amb Olot, Figueres i Camprodon: 31,94 km² a 342 metres d’altitud, dins el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. La indústria hi és el sector més desenvolupat.

El nom del municipi ha canviat dues vegades. Fins a mitjan segle XX es deia Begudà, perquè aquell poble del terme era la seu municipal, i entre 1936 i 1937 va passar a dir-se les Fonts de Begudà, en el context revolucionari contra els noms de sant.

L’àrea ja estava habitada en temps remots, com demostren les troballes de la cinglera de Fontfreda, els «camps dels ossos» de la zona de Mulleres i, sobretot, el collet de Sant Cosme, on es va trobar un poblat neolític d’uns 7.500 metres quadrats que va desaparèixer amb la construcció de l’autovia. Romans i visigots també hi van ser presents: pel terme discorria part de la via romana del Capsacosta i l’església de Santa Eulàlia de Begudà es va fundar en època visigòtica.

Durant el segle X la vila de Sant Joan pertanyia als senyors de Vilademuls, i el 958 el bisbe de Girona Arnulf va consagrar el temple anterior a l’actual monestir, dedicat a Sant Esteve. El 1127 l’església ja s’anomenava «de Sant Esteve o Sant Joan les Fonts» i constava Sant Joan com a patró, tot i que l’altar major seguia essent de Sant Esteve.

Dels 54 elements catalogats, són béns d’interès cultural el monestir, del segle XI, la Casa Juvinyà, el castell de Mont-ros i la Torre de Canadell.