Meranges

Meranges és el cap de municipi situat a més altitud de Catalunya: 1.539 metres, en un terme de 37,34 km² de la Baixa Cerdanya amb només tres habitants per quilòmetre quadrat. Al nord limita amb França, i inclou el nucli de Girul.

A la documentació antiga el nom apareix com Meranicos, al segle IX, i potser deriva de l’antropònim llatí Marius. El lloc és documentat a l’acta de consagració de la catedral d’Urgell i diverses vegades al llarg del segle X: el 994 hi consta una venda «in ipsa villa de Meranicus», el 996 Guitard, pel seu testament sacramental, va deixar al seu senyor el vescomte Sunifred quatre masos i l’alou de Meranges amb la condició que després de la seva mort passessin a Santa Maria de la Seu d’Urgell, i el 1001 l’arxiprest Isarn va donar a la catedral d’Urgell els alous que tenia al comtat de Cerdanya «in villa que vocant Meranicus».

Meranges i Girul van ser dels dominis dels comtes de Cerdanya. El Liber feudorum maior consigna que entre el 1068 i el 1095 Hug Dalmau, un dels primers personatges del llinatge dels Mataplana —família que va restar lligada al castell al llarg del segle XII—, va jurar fidelitat pel castell de Meranges a Guillem, comte de Cerdanya.

Dels dotze elements catalogats, el castell de Meranges i l’església de Sant Serni són béns d’interès cultural.