Bellver de Cerdanya

Bellver de Cerdanya és una vila i municipi de la comarca de la Baixa Cerdanya, i pertany a la província de Lleida: 98,15 km² a 1.061 metres d’altitud, vora el Segre. Inclou l’entitat municipal descentralitzada de Pi.

El municipi és un conglomerat de diferents pobles, masies aïllades i llogarrets diversos repartits a ambdues bandes de la província de Girona i de Lleida, que conformen un dels més grans municipis de la comarca. Bellver és el principal nucli de la subcomarca de la Batllia, situada al sud-oest de la Cerdanya, i que també inclou els municipis de Prullans i Riu de Cerdanya; aquella porció sudenca de la comarca també l’anomenen els bellverencs «Petita Cerdanya». Administrativament pertany a la província de Lleida, encara que els lligams històrics i geogràfics la vinculen estretament a Puigcerdà, capital de la comarca, a Ripoll i a Vic, més enllà de la Collada de Toses; Bellver es troba a mig camí de Puigcerdà i la Seu d’Urgell.

Fundat el 1225 per Nunó Sanç sobre el puig de Bello Vedere —d’on deriva el nom actual— i al costat del riu Segre, la població ràpidament va prendre embranzida, convertint-se en el principal centre de la sotsvegueria del Baridà. El 1277 el rei Jaume II de Mallorca va donar l’ordre d’aixecar les muralles, punt de partida de la vila. La seva ubicació era estratègica, a la frontera entre el comtat de Cerdanya i el comtat d’Urgell, al costat del camí Ral —avui Camí de Sant Jaume— que unia la Seu i Puigcerdà, i més enllà el Pla de Lleida amb el Rosselló i el Comtat de Foix. D’aquella època tardomitjanenca en queda l’església gòtica en honor de Sant Jaume, patró de la vila.

Dels cinquanta-set elements catalogats, el castell de Sant Martí dels Castells, el castell i vila de Bellver, la Torre de la Presó —tots tres del segle XIII—, l’església de Santa Maria de Talló, del XII, i la Torre de Cadell, del XVI, són béns d’interès cultural.