Masllorenç

Masllorenç és un municipi del Baix Penedès situat al límit comarcal amb l’Alt Camp, amb un relleu accidentat a la zona de la serra del Montmell: 6,55 km² a 304 metres d’altitud. Va formar part de la comarca de l’Alt Camp.

Encara que no existeixen documents escrits que ho confirmin, s’ha proposat que la població va néixer a l’empara del castell de Puigtinyós, i que el seu origen està en un petit nucli de cases construïdes per donar alberg als pastors. Apareix per primera vegada documentat el 1365 sota el nom de Mas Llorent, sent senyor del lloc Berenguer de Montoliu.

Al segle XVIII el seu senyor era Joan de Pinós, i va ser llavors quan va començar el creixement de la població, que va seguir a l’alça fins a finals del segle XIX, quan una plaga de fil·loxera que va assolar les vinyes va obligar molts pagesos a traslladar-se.

El terme actual inclou l’agregat de Masarbonès, del qual també es desconeix l’origen: el 1365 pertanyia al castell de Puigtinyós i el 1719 ja formava part de Masllorenç, i té una petita església neoclàssica dedicada a sant Bartomeu.

Masllorenç va formar part de la Vegueria de Vilafranca del Penedès fins al 1716 i després del Corregiment de Vilafranca del Penedès, des del 1716 fins al 1833.

La base de l’economia resideix en l’agricultura de secà, amb vinya i ametllers, i el turisme d’estiu completa el sector econòmic del municipi. El 1983 el terme comptava amb unes 60 explotacions agràries d’entre 0 i 5 hectàrees i unes 60 més d’entre 5 i 50 hectàrees.

El municipi té tres elements catalogats: l’església de Sant Ramon, del segle XVIII, el Sindicat Agrícola i una altra església.