El Montmell

El Montmell és al vessant sud de la serra del mateix nom, i té la particularitat que el cap de municipi no és el poble que li dona nom sinó la Joncosa del Montmell. Són 72,8 km² a 429 metres d’altitud repartits en una desena de nuclis: la Joncosa, Aiguaviva, Cal Sumoi, Can Ferrer de la Cogullada, Marmellar, Mas Mateu, el Mirador del Penedès, la Moixeta, les Pinedes Altes, la Talaia i les Ventoses.

Del nom se n’han proposat dues lectures. El Diccionari català-valencià-balear el fa derivar de Mont Maell, procedent del llatí Monte Macelli, un nom propi d’home, i als documents medievals hi consta com Monte Macellum i «termino Montis Macelli»; una altra aproximació tradueix Monte Macelli com «muntanya del mercat», en el sentit figurat de lloc de ramats amb molts caps de bestiar.

En època romana el territori era poblat pels ibers, i al segle I aC els romans hi van construir una via que connectava Tarragona amb les mines de plata de les Muntanyes de Prades. A l’edat mitjana va ser territori del comtat de Barcelona i s’hi van construir castells i esglésies; el 17 d’abril de l’any 974 el bisbe de Barcelona Vives va signar la carta de població.

Dels disset elements catalogats, són béns d’interès cultural les ruïnes del castell del Montmell, el Castellot de Mas Mateu, la Torre Milà, la Torreta de Vallflor i la masia de les Ventoses, del segle XV; al terme hi ha també el molí d’Aiguaviva, del segle XIV.