Torelló

Torelló és a la confluència dels rius Ges i Ter, a la plana de Vic, dins la Vall del Ges juntament amb Sant Vicenç de Torelló i Sant Pere de Torelló: 13 km² a 508 metres d’altitud, amb una densitat de 1.179,5 habitants per quilòmetre quadrat. Els torellonencs tenen l’apel·latiu de pescallunes.

La població medieval va créixer al voltant de l’església de Sant Feliu de Torelló, i la vila va deure la seva antiga importància a la capitalitat del terme del castell de Torelló, que pertanyia inicialment a la casa comtal i reial. Aquesta el va infeudar als Besora al segle XI, als Montcada entre el 1086 i el 1309, als Vilademany el 1324 i als Milany el 1347, i finalment va ser adquirit l’any 1351, amb el beneplàcit reial, pels Cabrera, que el van posseir —amb alguns segrestos per part del rei— fins a la fi de les senyories jurisdiccionals. Els senyors de Torelló s’anomenaven des del segle XVI marquesos d’Aitona i més tard ducs de Medinaceli, però tots eren successors dels antics Cabrera.

La vila va ser des de sempre el nucli central de la jurisdicció del castell: hi radicava la cúria del batlle, el mercat i la plaça per a les assemblees generals dels súbdits del terme. Al nucli urbà hi ha també l’església de Montserrat i el santuari de Rocaprevera.

Dels cinquanta elements catalogats, la fortificació de Puigdessalit, del segle XVII, és bé d’interès cultural, i els escuts de la Casa Codolosa, de la Casa Parrella i del Mas Puigdessalit estan protegits com a béns culturals d’interès nacional.