Lladurs

Lladurs és el segon municipi més extens del Solsonès: 128,03 km² a 834 metres d’altitud, vora el Cardener i la Ribera Salada, amb una densitat d’1,5 habitants per quilòmetre quadrat. El nom és també el d’una de les set entitats de població o pobles que hi ha al terme.

El topònim és d’etimologia preromana. A l’acta de consagració de la catedral de la Seu d’Urgell, de l’any 839, apareix escrit com a Ladurci, i en documentació posterior també apareix amb els mots Ladurco, Ladurço, Ladurç i fins i tot La Durç. El filòleg Joan Coromines era del parer que el terme durç feia referència a una font. Sigui com sigui, a la comarca encara hi ha gent que, en comptes del Lladurs oficial, ho pronuncia Ladurs.

L’activitat econòmica del municipi se centra de manera molt destacada en el sector primari, per bé que els últims anys el turisme rural hi ha augmentat considerablement. El bosc domina el paisatge: segons les dades del 1999 n’hi havia 7.940 hectàrees, el 62% de la superfície municipal, contra 1.612 hectàrees de terres llaurades i 310 de pastures permanents.

Dels catorze elements catalogats, el castell de Lladurs, del segle XIV, és bé d’interès cultural, i n’hi consten les masies de Llera, del XIV, i de Cinca, del XVI, el Pont de la Frau, del XVIII, i una creu de terme.