Solsona

Solsona és una ciutat i municipi del Principat de Catalunya, capital de la comarca del Solsonès: 17,7 km² a 664 metres d’altitud, vora el riu Negre. És situada en l’altiplà del Solsonès i és envoltada pels municipis d’Olius i de Lladurs, i es troba en la partió dialectal entre català nord-occidental i català central.

És el nucli urbà més important de la comarca i el principal motor econòmic i cultural, així com la seu dels principals estaments i entitats solsonines. Rep el títol de ciutat d’ençà de l’any 1594.

Les primeres referències històriques sobre la població que habita al Solsonès daten de l’any 3000 aC, en plena prehistòria, i això s’ha pogut constatar pels diferents sepulcres que utilitzaven per enterrar els morts: a Solsona es té constància de l’existència de tres sepulcres d’aquella època, i d’aquella manera se sap que hi va haver un primer poblat a la zona.

De l’època dels ibers es té constància de diferents poblats al Solsonès, entre els quals el del Castellvell de Solsona: aquell poblat tenia una estructura urbana, al damunt d’un serrat, consistent en una plaça central voltada de cases i un pas per poder sortir i entrar, i s’ha pogut calcular que eren unes 350 persones les que devien viure-hi al segle III.

La influència romana també va tenir pes a Solsona: s’hi van instal·lar a l’antic poblat ibèric, però aviat el van abandonar per tal de construir un nucli urbà a la confluència de les rieres de Lladurs i de l’Olmeda, l’edificació d’una minúscula ciutat romana, i en aquell antic nucli hi hauria hagut unes termes públiques.

Dels cinquanta-set elements catalogats, la catedral, del segle XII, el Palau Episcopal, del XVIII, i el recinte murat, del XIV, són béns d’interès cultural, i n’hi consten Ca l’Adroguer Nou i Cal Cabanes, del XVI, Cal Canal, del XVIII, dotze cases més, cinc edificis, tres fonts, dues masies, una torre, una casa consistorial, una església, una plaça, un pont i un aqüeducte.