Olius

Olius és un municipi i poble de la comarca del Solsonès, amb capital al nucli del Pi de Sant Just: 54,84 km² a 742 metres d’altitud, vora el Cardener i el pantà de Sant Ponç.

Es troba al bell mig de la comarca. És un municipi molt ample, amb prop de 9 quilòmetres d’amplitud d’est a oest, i les seves terres rodegen tot el terme de Solsona, menys per la part nord, que limita amb el municipi de Lladurs: per llevant limita amb Navès, pel sud amb Clariana de Cardener, Riner i Llobera, i per ponent amb Pinell de Solsonès i Castellar de la Ribera. A l’interior del terme municipal de Solsona hi ha l’enclavament de Mirabella.

Excepte en la seva franja més occidental, el terme es troba a l’altiplà del Solsonès, a la Depressió Central, a unes altituds que oscil·len entre els 600 i els 800 metres a la franja de llevant; aquell altiplà és solcat de nord a sud per la vall del Cardener.

Amb l’anomenada Reconquesta apareixen les primeres notícies d’Olius. Segons les dades del 1999, els boscos ocupaven 2.895 hectàrees, el 52,8% del municipi, les terres llaurades 2.117 i les pastures permanents 232.

Els edificis més emblemàtics del municipi són l’església romànica de Sant Esteve d’Olius, de finals del segle XI, i el Cementiri d’Olius.

Dels vint-i-sis elements catalogats, el Castellvell de Solsona, del segle XIII, i l’església de Sant Esteve, del XI, són béns d’interès cultural, i la Torreta i la Masia del Vilaró Vell, del XI, estan protegides com a béns culturals d’interès nacional.