Sant Llorenç de Morunys

Sant Llorenç de Morunys —històricament Sant Llorenç de Lord o Sant Llorenç dels Piteus— és una vila i municipi situat al nord de la comarca del Solsonès, al bell mig de la vall de Lord: 4,34 km² a 925 metres d’altitud, vora el Cardener. Limita només amb la Coma i la Pedra, Guixers i Navès.

La història de Sant Llorenç va lligada a la del monestir que li va donar el nom, tot i que en la documentació més antiga el lloc és esmentat com a Novezà o Lanoves. L’any 910 en aquell lloc hi havia una casa i una església on hi vivien, sota una regla canonical de tradició visigòtica, uns clergues presidits per l’abat Bo; entre el 920 i el 948 l’abat Ciendiscle succeeix Bo, i la comunitat va rebent donacions de terres. El 971 el comte Borrell II dota aquella comunitat amb una extensa propietat del terme de Navès, i el 992 el comte Ermengol I, fill de l’anterior, fa noves concessions que comprenen bona part de la Vall de Lord Sobirana; el 997 hi afegeix la parròquia de Posada: aquelles donacions comtals i l’incipient monestir responen a la voluntat de repoblament del sector.

L’any 1019, en el marc de la política d’introducció de la regla benedictina, al monestir s’hi instaura aquella regla a instàncies del bisbe de la Seu d’Urgell, sant Ermengol, unint-lo al monestir de Tavèrnoles com a priorat, i arran d’aquella instauració es comença la construcció del temple romànic que avui és el temple parroquial. El 1283 Ramon Folc, primer comte de Cardona, hi concedeix privilegis.

Dels catorze elements catalogats, el monestir, del segle XI, el recinte murat, del XIII, i el Santuari de la Mare de Déu de Lord, del XIX, són béns d’interès cultural, i n’hi consten Cal Baró Vell i Cal Sant, del XVII, el carrer de l’Església, del XV, dos carrers més, dues esglésies, un edifici, una plaça, una masia i un pont.