Alt Àneu

Alt Àneu és el municipi més extens del Pallars Sobirà: 217,76 km² a 1.076 metres d’altitud, amb una densitat de 2,1 habitants per quilòmetre quadrat. La capital és València d’Àneu, i comprèn a més els pobles d’Alós, Àrreu, Borén, Isavarre, Isil, Son i Sorpe.

Es va crear l’any 1970 com a resultat de la unió dels antics municipis d’Isil, Son, Sorpe i València d’Àneu, més l’afegitó del territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles, que no pertanyia a cap terme municipal. A la unió d’aquells municipis se li va posar com a nom oficial Alt Àneu, malgrat la recomanació de diferents àmbits —acadèmics, lingüístics i polítics— que s’utilitzés el de València d’Àneu, nom de la població cap de municipi, per ser inapropiat i inexacte el d’Alt Àneu; en diverses publicacions el municipi és, efectivament, denominat València d’Àneu.

Un precedent d’aquella unió va ser el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles: tot el territori situat al sud-oest de la carretera del Port de la Bonaigua, a migdia del santuari de la Mare de Déu de les Ares i a l’entorn de l’Estany de Gerber no era privatiu d’un sol terme municipal, sinó que era comú als quatre pobles que el vorejaven, Esterri d’Àneu, Son, Sorpe i València d’Àneu. Avui aquell territori està inclòs en el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Dels trenta-set elements catalogats, les esglésies de Sant Andreu de València d’Àneu, de Sant Just i Sant Pastor de Son i de Sant Llorenç d’Isavarre, la Torre de Son i el castell de València d’Àneu són béns d’interès cultural.