Collsuspina

Collsuspina és un poble i municipi de la comarca natural del Moianès, fins al 2015 adscrit administrativament a la d’Osona: 15,08 km² a 901 metres d’altitud. Està situat al sud de la regió de l’Alt Ter i, dins del Moianès, ocupa l’extrem nord-oriental. Eclesiàsticament pertany al Bisbat de Vic, i judicialment al partit judicial de Vic, del qual també depèn des del punt de vista de l’administració d’Hisenda i del registre de la propietat.

Va néixer com un territori depenent de la parròquia de Sant Andreu de Tona, al voltant de la sufragània de Sant Cugat de Gavadons, però amb el pas del temps es va anar decantant cap a les relacions amb Moià, definitivament afermades amb la independència municipal de Tona.

La població actual es va formar en el Coll de l’Espina, en el camí ral de Manresa a Vic: el coll rebia aquell nom perquè eren terres de la important masia de l’Espina, propera a llevant del coll, i de la forma original, Coll s’Espina o Collsespina, es passa a la forma actual per dissimilació. Hi ha la teoria que el nom també pot provenir del fet que el Coll de la Pullosa era el punt més alt entre la ruta de Girona a Vic i Manresa, i que les tropes franceses en deien el Coll Sa Cima.

L’edat contemporània s’inaugura a Collsuspina amb una acció militar rellevant: el 2 de febrer del 1810 els sometents locals i el Comte de la Bisbal van lluitar contra els exèrcits napoleònics en aquell poble, cosa que va valer l’ascens del de la Bisbal de general de divisió a general en cap de l’exèrcit al Principat de Catalunya. A més, Collsuspina era una de les zones preferides pels sometents per fustigar els exèrcits francesos.

Dels vint-i-cinc elements catalogats hi consten Ca l’Espinoi, del segle XIX, Cal Barber, del XVII, Cal Mestre, del XVIII, dotze masies, quatre cases més, dues llindes, dues esglésies, una casa consistorial i una creu de terme.