L'Esquirol

L’Esquirol és un extens municipi situat a l’est de la comarca d’Osona: 61,8 km² a 693 metres d’altitud, vora el Ter. La població que concentra més serveis és l’Esquirol, però el terme comprèn també els nuclis de Cantonigròs, Sant Julià de Cabrera i Sant Martí Sescorts, aquest darrer situat ja pràcticament a la plana de Vic.

El poble es va originar a partir del segle XV en el llarg camí de Vic a Olot: el nucli inicial va ser un hostal enclavat en un antic mas anomenat Parai, on hi havia un esquirol, i que s’anomenava l’Hostal de l’Esquirol; per això el terme era conegut popularment com l’Esquirol. L’antic nom del terme, Santa Maria de Corcó, es va afegir el 1743, quan es va traslladar al poble la parròquia de Corcó.

El 8 de juliol de 1813 el general Jean Maximilien Lamarque va sortir d’Olot conduint una columna de 1.500 francesos i uns tres-cents miquelets, forçant el pas de la Salut, baixant cap a l’Esquirol i avançant-se fins a Roda de Ter, on des de l’altre costat del riu va ser deturat per tres cossos d’exèrcit del general Manso i Villamil i el baró d’Eroles, a la batalla de l’Esquirol.

Al segle XIX els treballadors d’una fàbrica de Manlleu en vaga van ser substituïts per paraires sense feina del municipi de l’Esquirol, i aquell fet hauria provocat el nou ús del terme esquirol per anomenar qui trenca una vaga.

Durant el període de 1937 i 1939 el poble va canviar el nom de Santa Maria de Corcó per l’Esquirol, recuperant el nom originari, però durant la dictadura franquista va ser canviat de nou; el 23 de febrer del 2014 es va sotmetre a consulta mantenir el nom de Santa Maria de Corcó o canviar-lo.

Dels 109 elements catalogats, els castells de Barrès i de Cabrera són béns d’interès cultural, i n’hi consten vint-i-sis masies.