Les Planes d'Hostoles

Les Planes d’Hostoles és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les comarques Gironines: 37,5 km² a 370 metres d’altitud, vora el Brugent, i està format pels nuclis de les Planes d’Hostoles, les Encies i Cogolls.

Situat en les valls de Cogolls i d’Hostoles, està envoltat pels cingles del Far, de 1.150 metres, de la Salut, de 1.020, i la serra dels Medes, de 887,3, on es troba el volcà Puig Rodó, i banyat pel riu Brugent. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.

Aquesta població va pertànyer al castell d’Hostoles, propietat del comtat de Besalú i documentat des de l’any 1021; ja en el segle XIV el castell era de la família Cartellà, sent Guillem Galceran de Cartellà i Blanca Creixell els seus castlans. Segles més tard el castell tindria un gran paper en la guerra dels Remences, l’any 1462, revolta dels camperols comandats per Francesc de Verntallat, que els va dirigir des d’aquell castell, i el 1474 el rei Joan II li va concedir el terme i la fortalesa amb el nom de vescomte d’Hostoles.

Les Planes, Cogolls i les Encies eren tres ens locals independents que a principis del segle XIX pertanyien a la batllia de Sant Feliu de Pallerols; un cop acabat el règim senyorial, ja ben entrat el segle, el 1872, aquells tres termes van conformar el nou municipi de les Planes per segregació de Sant Feliu.

Entre els llocs d’interès hi ha l’església de Santa Maria de les Encies, romànica, de l’any 1155, l’església de Sant Cristòfol de Cogolls, romànica, del 986, l’església de Sant Pere, documentada des de l’any 1207, l’ermita de Sant Pelegrí, del 1862, les restes dels castells d’Hostoles i de Puig-Alder, les Gorgues de Santa Margarida i les del Molí dels Murris i l’ermita de l’Àngel.

Dels vint-i-un elements catalogats, els castells d’Hostoles i de Puig-alder són béns d’interès cultural.