Ascó

Ascó és una vila de la Ribera d’Ebre situada a la riba dreta del riu Ebre: 73,63 km² a 70 metres d’altitud. Els seus habitants són coneguts amb el malnom de roba-rucs als pobles del voltant.

De tradició agrícola, els habitants d’Ascó han vist revolucionat el seu mode de vida a partir de la dècada del 1980, arran de la construcció i explotació de dues centrals nuclears al seu terme: aquell fet va suposar l’arribada de molta gent i el rejoveniment de la població, tot i que des de la posada en funcionament dels reactors la població ha anat disminuint.

L’energia nuclear ha marcat també la política local. Tot i que era vigent una resolució del Parlament de Catalunya que rebutjava la possible instal·lació d’un magatzem temporal centralitzat per a residus nuclears a les comarques de la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Baix Camp i, per extensió, a tot el territori de Catalunya, l’ajuntament va aprovar presentar candidatura per acollir un cementiri nuclear el gener de 2010, i el març del mateix any el Parlament va demanar que es desestimés de manera definitiva la ubicació d’aquell magatzem en qualsevol terme municipal de Catalunya.

Entre les personalitats lligades al poble hi ha sant Pere Sans i Jordà, bisbe i màrtir a la Xina al segle XVIII, i l’escultor i mestre Josep Maria Brull i Pagès, que va viure entre 1907 i 1995.

Dels trenta-nou elements catalogats, el castell d’Ascó, les muralles i la Torre del Minaret són béns d’interès cultural, i l’església de Sant Joan Baptista, del segle XII, està protegida com a bé cultural d’interès local.