La Riera de Gaià

La Riera de Gaià —tradicionalment anomenada, simplement, la Riera— és un municipi del Tarragonès de 8,76 km² a 28 metres d’altitud, vora el riu Gaià.

Segons Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, el nom de la Riera prové del llatí rīvarĭa, derivat de rīvu, «riu».

Es tenen poques dades sobre la història de la localitat. Van formar part del terme diverses quadres fins que la despoblació dels segles XIV i XV va portar els habitants a concentrar-se al nucli de la Riera de Gaià. El 1769 el poble es va fusionar amb Virgili per formar un únic municipi, i la parròquia d’Ardenya va ser agregada al municipi l’any 1842. Els habitants van destacar per haver defensat el carlisme durant la Primera Guerra Carlina.

L’església parroquial està dedicada a santa Margarida: les obres de construcció van començar el 1788 i és d’estil barroc. El castell de Santa Margarida, conegut també com el Castellot, és una antiga fortalesa que va pertànyer als senyors de Montoliu i que apareix citada el 1118; l’edifici va quedar molt deteriorat durant la Guerra del Francès, malgrat que encara en són visibles fragments del mur, i també s’hi observen restes d’una torre circular que es trobava a la part central.

La Riera de Gaià celebra la festa major el mes de juliol, coincidint amb la festivitat de santa Margarida.

Dels catorze elements catalogats, el castell de Montoliu i la Torre de l’Abella són béns d’interès cultural, i l’escut de la casa Borràs, del segle XVIII, i la Torre de l’Alzina estan protegits com a béns culturals d’interès nacional.