Altafulla

Altafulla és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès i de la subcomarca del Baix Gaià: 6,95 km² a 52 metres d’altitud, a la vora de la mar Mediterrània i del riu Gaià. Hi destaca la Vila Closa, antigament emmurallada, i el castell dels Marquesos de Montserrat, així com la vil·la romana dels Munts, que va ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO dintre del conjunt de Tàrraco.

El nom del poble ve de l’àrab al-taḥwila, ‘el camp’. Altafulla no apareix fins a l’edat mitjana, al segle XI, quan es crea a redós del castell; no obstant, l’etimologia del nom de la vila podria tenir l’origen en el període d’ocupació musulmana: Altafulla podria traduir-se com «la misericòrdia d’Al·là», al-taf-ullah, una referència, potser, a les bondats d’aquells paratges.

Al terme municipal s’hi han trobat també restes prehistòriques i, sobretot, moltes restes romanes: concretament hi ha ruïnes de com a mínim quatre vil·les d’habitants rics de Tàrraco i tres pedreres romanes, i les excavacions demostren que aquella zona va estar densament habitada. La vil·la més estudiada i excavada és la gran vil·la romana dels Munts, la qual ha merescut formar part del conjunt de Tàrraco declarat Patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

El segle XVII va ser baronia dels Santcliment, cognomenats Corbera-Santcliment. El 24 de gener de 1812, durant la Guerra del Francès, el Primer Exèrcit, manat pel baró d’Eroles, és derrotat al combat d’Altafulla pels generals Lamarque i Mathieu, governador militar de Barcelona.

L’església parroquial està dedicada a Sant Martí: es va construir entre els anys 1701 i 1705, és d’estil neoclàssic i té planta de creu llatina.

Dels divuit elements catalogats, el castell, la muralla, la Torrassa de Sant Antoni, la Vila Closa i la vil·la romana dels Munts són béns d’interès cultural, i l’Hospital de Pelegrins, del segle XVI, i les Botigues de Mar, del XVIII, estan protegits com a béns culturals d’interès local.