La Pobla de Montornès

La Pobla de Montornès és un municipi del Tarragonès que forma part de l’àrea anomenada Baix Gaià: 12,29 km² a 56 metres d’altitud.

Segons Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll, el nom prové, en primer lloc, del que sembla un derivat postverbal de poblar i de l’adjectiu llatí Minturnense, «nadiu de Minturnae», tot i que també proposen l’origen de mōnte turnēnse, «muntanya rodonenca».

L’origen del poble data del 1066, en una donació per la qual el comte de Barcelona Ramon Berenguer I i la seva esposa Almodis van donar a Ramon Transunyer i a la seva muller Rotlenda i a la seva descendència el puig anomenat Puigperdiguers, amb l’obligació de construir-hi una fortalesa: l’indret va ser anomenat posteriorment Montornès i va ser l’origen del municipi.

L’any 1099 Ramon Transunyer en va vendre els drets a Berenguer de Rajadell, i el 1173 un fill o net de l’anterior, Ponç de Rajadell, va vendre el «castrum quod vocatur Montem Tornes» al cenobi de Santes Creus, que va arribar a posseir pràcticament tot el terme de Montornès. El 1259 l’abat Berenguer Aimeric va atorgar una carta de poblament als habitants d’aquell assentament, i durant molt temps Montornès va ser una granja del monestir, que hi nomenava un majoral administrador. En el fogatjament de 1365-70 s’hi comptaven 37 focs.

La guerra del Francès i les desamortitzacions del govern de Juan Álvarez Mendizábal, l’any 1835, van capgirar la vida del poble i de la seva gent.

Dels divuit elements catalogats, el castell de Montornès i el Mas Soler són béns d’interès cultural, i el cementiri municipal, del segle XIX, està protegit com a bé cultural d’interès local.