Roda de Berà

Roda de Berà —antigament també Roda de Barà— és un municipi de la comarca del Tarragonès: 16,5 km² a 57 metres d’altitud, a la vora de la mar Mediterrània. El municipi és famós per ésser el lloc on es troba l’arc romà de Berà.

La presència de pobladors al terme des de temps molt antics està provada per la troballa de restes arqueològiques a l’Avenc del Merla: es tracta de diverses peces datables a l’edat del bronze, consistents en fragments ceràmics, petxines, un penjoll d’os i diverses restes d’ossos. També consta la troballa, l’any 1933, d’un taller de sílex de superfície a poca distància d’aquella cova.

Del temps dels romans es conserva l’Arc de Berà, indubtablement el símbol de la localitat, el qual ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat juntament amb la resta del conjunt monumental de la Tàrraco romana.

La primera referència documental dels termes de Roda i Berà data del 28 de novembre de 1010, quan apareixen com a afrontacions del castell d’Albinyana en un llegat de terres fet al monestir de Sant Cugat. Un dels primers senyors del terme hauria estat Geribert Miró, que l’any 1074 en va fer donació a l’abadia de Cluny; els monjos de Cluny no van trigar a posar aquelles terres sota l’administració directa del monestir de Sant Pere de Casserres, i d’aquella manera, l’any 1121, van ser enviats des del cenobi osonenc tres monjos a Berà per tal de reedificar la seva església i posar-la sota l’advocació de Sant Pere. A causa de la llunyania i a l’escassetat de monjos, el senyoriu del prior de Sant Pere de Casserres sobre els llocs de Creixell, Roda i Berà va estar presidit per una certa deixadesa, cosa que va afavorir la constant usurpació de drets.

Dels disset elements catalogats, la Torre del Cucurull, del segle X, l’Arc de Berà, el castell de Berà i el Mas de Nin són béns d’interès cultural.