Castellar de n'Hug

Castellar de n’Hug és un municipi de la comarca del Berguedà, al límit amb el Ripollès: 47,12 km² a 1.395 metres d’altitud, un dels termes més enlairats del país. Hi neix el riu Llobregat.

Escrit tradicionalment Castellar de Nuch, la seva etimologia és discutida: mentre que castellar és la demarcació d’un castell termenat, la segona part s’ha considerat com el nom propi de persona Hug o Uc, amb relació a algun Hug de Mataplana, que posseïen el lloc, però també podria provenir de nuce —«nuc», en català—, indicant l’origen d’un corrent d’aigua, en aquest cas en referència a les fonts del Llobregat.

Les Fonts del Llobregat són surgències d’aigua subterrània, alimentades per les aigües de les neus i de la pluja. L’església de Santa Maria és una església romànica que conserva el característic campanar, una torre de quatre pisos amb finestres d’arc de mig punt, i la porta del segle XII amb ferramenta romànica, i va ser transformada a l’època neoclàssica. L’església de Sant Vicenç de Rus és un edifici romànic del segle XI, consagrat el 1106: consta d’una sola nau, volta de canó i absis semicircular que per fora mostra arcuacions llombardes, i totalment reformat, mostra pintures dels segles XII i XIV.

La Fàbrica de Ciment Asland, situada al Clot del Moro, va ser una fàbrica modernista promoguda l’any 1901 per Eusebi Güell i Bacigalupi: va ser la primera fàbrica de ciment industrial de Catalunya i va restar operativa fins a l’any 1975; des de l’any 1992 és el Museu del Ciment Asland, adscrit al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

Dels tretze elements catalogats, el castell de Castellar de n’Hug és bé d’interès cultural, i n’hi consten tres esglésies, dues masies, dos edificis, dos ponts, un carrer, un molí hidràulic i una església parroquial.