Juià

Juià és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès: 8,36 km² a 94 metres d’altitud. El poble és a la part septentrional del terme, a la zona de contacte entre la muntanya i el pla.

La tradició, recollida pel canonge Dorca de Girona el 1806, suposa que a Juià hi van sofrir martiri sant Vicenç i sant Oronci, naturals de Niça, i sant Víctor, segons aquella mateixa tradició nascut a Juià mateix, que haurien sofert martiri al territori de Girona, al lloc anomenat Pagum Julianum, durant el segle IV. Deixant de banda aquella versió llegendària, els orígens històrics de Juià cal cercar-los en la documentació medieval, que esmenta el castell de Juià ja a primers del segle XI, dintre el comtat de Girona: el castell pertanyia al bisbe de Girona i el van tenir en feu els Baseia i els Cervià.

L’església parroquial és dedicada a Sant Pere, de factura gòtica, molt ben proporcionada, amb un campanar també gòtic, i la festa major se celebra el primer diumenge de setembre. En la circumscripció parroquial hi ha dues capelles, dedicades a Sant Roc i a Santa Elena.

El poble i els seus barris estan comunicats per mitjà d’una bona carretera que s’inicia al poble de Celrà, que representa la via principal; n’hi ha una altra que porta directament a l’estació de Bordils, però és una pista que serveix alhora d’accés als camps del pla, i a més hi ha els camins veïnals que duen a Sant Martí Vell i Madremanya.

El municipi té set elements catalogats: el castell de Juià està protegit com a bé cultural d’interès nacional i l’església de Sant Joan Salerm, del segle XV, com a bé cultural d’interès local.