Sant Joan de Mollet

Sant Joan de Mollet és un municipi empordanès adscrit a la comarca del Gironès: 3,15 km² a 54 metres d’altitud. Limita al nord amb el Ter i al sud amb Sant Martí Vell, mentre que a l’est confronta amb el poble de Flaçà, amb el qual pràcticament està unit, i a l’oest amb Bordils.

La primera informació escrita del poble es troba a l’alta edat mitjana, l’any 844; en aquell temps Sant Joan de Mollet era sota la jurisdicció del bisbat de Girona. La primera dada de població és del segle XIV, amb 29 focs, unes cent cinquanta persones. Dues centúries més tard, al segle XVI, la població no va créixer sinó que va minvar sensiblement per les malalties i les males collites, i en aquell mateix segle va ser jurisdicció reial.

Al segle XVIII es va obrir la séquia Vinyals, gràcies a un privilegi reial concedit a la família Vinyals de Flaçà l’any 1788, que els atorgava el dret d’ús d’aigua del Ter per al rec de les terres de Bordils, Celrà, Juià, Flaçà i Sant Joan de Mollet, malgrat que fins al 1932 no es concediria el dret de derivació de la séquia fins al pla de Mollet i Flaçà.

Fins a la publicació del Reial Decret de 27 de juny de 1916 el municipi es deia simplement Mollet. Cap al 1920 el poble havia augmentat el seu urbanisme i disposava de 96 edificis, i 88 dels seus habitants sabien llegir i escriure, ja que anaven a l’escola del poble veí de Flaçà. La Guerra Civil va significar per a Sant Joan de Mollet un altre canvi de nom, tot passant a denominar-se Mollet de Ter.

Dels dotze elements catalogats hi consten Can Masó, del segle XVII, Can Teixidor, del XVI, quatre masies més, dues cases, un carrer, una església i una pallissa.