Celrà

Celrà és un municipi de la comarca del Gironès situat al sector oriental de la comarca, a la plana del Ter, a tocar del límit amb el Baix Empordà i del massís de les Gavarres: 19,53 km² a 71 metres d’altitud. Està a pocs quilòmetres al nord-est de la ciutat de Girona, de la qual forma part de la seva àrea urbana, i el terme municipal limita amb Girona, Sant Julià de Ramis, Juià i Bordils.

El nom de la població ha evolucionat al llarg dels segles: la primera referència documental coneguda és de l’any 922 amb la forma Celerano, mentre que entre els segles XVII i XIX apareix sovint escrit com a Salrà, fins a consolidar-se la denominació actual de Celrà. El símbol tradicional del municipi és un sol, tot i que no es coneix amb certesa la relació entre aquell astre i el topònim: el sol apareix documentat en la simbologia municipal des del segle XVII i continua presidint tant l’escut històric com la façana de l’església parroquial, acabada l’any 1803.

L’origen de Celrà és medieval, tot i que el terme conserva vestigis d’ocupació molt anteriors. Durant segles va ser un municipi eminentment agrícola, aprofitant la fertilitat dels terrenys de la plana del Ter. A partir del segle XIX la construcció del ferrocarril i la millora de les comunicacions van afavorir la implantació d’activitats industrials, especialment relacionades amb el sector tèxtil i la transformació del suro, i la proximitat amb Girona ha impulsat el creixement residencial, econòmic i cultural del municipi en les darreres dècades.

Dels trenta-un elements catalogats, els castells de Celrà i de Palagret i la Torre Desvern són béns d’interès cultural, i n’hi consten l’Ateneu, del segle XX, Can Barca i Can Bosser, del XVI, deu masies més, cinc cases, tres teuleries, dos forns de calç, un carrer, un edifici industrial, un edifici, un molí hidràulic i una església.