Madremanya

Madremanya és un municipi al nord-est del Gironès, limitant amb el Baix Empordà: 13,72 km² a 177 metres d’altitud, vora el Rissec. En destaca el recinte emmurallat de Madremanya.

Segons Paul Aebischer, tal com recullen el Diccionari català-valencià-balear i l’Onomasticon Cataloniae, el seu nom prové de l’expressió llatina Mater Magna, ‘mare gran’, que era com s’anomenava la deessa Cíbele, que havia tingut molt de culte a Hispània.

L’actual església va ser erigida sobre un temple ja existent anteriorment, documentat el 1078: va ser construïda al voltant de l’any 1300 amb un estil romànic tardà, té influències arquitectòniques romànica, gòtica i renaixentista, i va ser inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

El nucli antic es troba sobre un petit turó, presidit per l’església fortificada de Sant Esteve: els habitatges estan situats formant la típica estructura urbana medieval defensiva, les cases daten majoritàriament dels segles XVI, XVII i XVIII, i conserva encara dues de les principals entrades antigues a la muralla, el portal oest i el portal nord.

El castell de Millars, declarat bé cultural d’interès nacional, està documentat des del segle XIII i no és accessible, ja que és una propietat privada. La creu de Millars és una creu antiga que marcava l’encreuament dels camins de Madremanya amb Púbol, Monells i Sant Sadurní de l’Heura: la que avui es pot presenciar és una reconstrucció duta el 2014, ja que l’original va ser destruïda l’any 1936.

La Font Picant és una font natural situada en el massís de les Gavarres: l’aigua és bicarbonatada i ferruginosa i amb propietats medicinals.

Dels tretze elements catalogats, el castell de Millars i el recinte emmurallat són béns d’interès cultural, la Font Picant està protegida com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten dues masies, dos forns de calç, dos molins hidràulics, dues esglésies, una casa i un pont.