Font-rubí

Font-rubí és un terme de l’Alt Penedès que no té la capital al poble que li dona nom: el cap de municipi és Guardiola de Font-rubí. Són 37,42 km² a 319 metres d’altitud, amb una densitat de 38,4 habitants per quilòmetre quadrat davant dels 195,9 de la comarca.

L’origen de tot és el castell de Font-rubí, dalt de 759 metres i prop del puig del Castellot, de 793, des d’on es vigilava el coll de la Barraca, el pas entre la Segarra i la plana penedesenca. El castell consta documentat des del 983; era dels comtes de Barcelona, que el van cedir en feu a la família Queralt, i va ser de jurisdicció reial fins que a la fi del segle XIV el rei Joan I el va vendre, amb el terme, a Pere Febrer. Va esdevenir el centre de la baronia de Font-rúbia, coneguda també com a baronia de Grabuac, i va ser destruït immediatament després de la Guerra de Successió. Durant la Guerra Civil el municipi va canviar temporalment de nom i es va dir Guardiola del Penedès.

El calendari festiu és dels més atapeïts de la comarca, perquè les dues capçaleres en tenen una cadascuna: el 22 de gener, per Sant Vicenç, patró, es fa la festa major d’hivern; el darrer cap de setmana de juliol, la festa major de Font-rubí; del 14 al 17 d’agost, la de Guardiola. Al maig s’honora Sant Isidre, patró de la pagesia, i se fa la fira «Font-rubí es mostra»; el 7 d’agost hi ha la Fira de caça del Penedès i el segon cap de setmana d’octubre, la Festa del Most.

Els balls populars s’han anat refent per capes. Els Bastoners són del 1984, quan el mestre Jordi Manyà va aplegar un grup d’escolars; el Ball de Cercoletes va néixer el 2007 d’un grup de noies que ja ballaven panderetes i volien innovar, i el Ball de Panderos es va recuperar el 2016. Els gegants, l’Encantada i el Moro, estan fets de fusta, filferro, paper de diari i cartró, i representen dos personatges de la llegenda de l’Encantada de Can Fàbregas, tradicional del Penedès. El poble té també revista pròpia des del 1990, el Montònec, que cada Sant Jordi convoca un premi de poesia i narració curta.