Vilobí del Penedès

Vilobí del Penedès es troba al sector septentrional de la plana de l’Alt Penedès, al nord-oest del terme de Vilafranca, accidentat pels contraforts meridionals de les serres de Font-rubí i de Mediona i drenat per la riera de Llitrà o de les Graus: 9,34 km² a 286 metres d’altitud.

S’han trobat restes del Neolític al jaciment d’indústria lítica en sílex de les Guixeres de Vilobí, i també restes ibèriques i romanes que indiquen un poblament continuat durant l’edat antiga.

Vallformosa va ser des del segle X una quadra del terme de Sant Martí, però no és fins al segle XII que el terme Vilobí és esmentat a la documentació. Des d’aquell segle Vilobí es va segregar del castell de Sant Martí, si bé al segle XIV, igual que Sant Martí, va iniciar la seva dependència jurisdiccional de la Pia Almoina de Barcelona: els canonges de la catedral de Barcelona van ser els senyors de Vilobí fins a la desaparició del feudalisme al segle XIX. El 1842 el territori de Vallformosa va ser agregat a Vilobí i des del 1846 el poble va iniciar el seu camí com a municipi independent, si bé la parròquia es va seguir dient de Santa Maria de Vallformosa de Vilobí.

El topònim Vilobí pot indicar l’existència de guix al terme des d’època romana, i aquella presència està documentada des del 1013. El guix ha condicionat no només la toponímia sinó sobretot la fesomia física i econòmica del municipi: encara són presents algun antic forn i els pèlags de les antigues guixeres, tancades i convertides en un parc. Al poble hi ha el Museu de Geologia i el Parc dels Talls, una zona formada per un conjunt de quatre llacs.

El municipi té setze elements catalogats, cap d’ells declarat d’interès nacional.