Sant Martí Sarroca

Sant Martí Sarroca és un municipi de l’Alt Penedès, a la vall del riu Foix, al nord-oest de la capital comarcal. Ocupa 35,27 km² accidentats pels darrers contraforts de la serra del Montmell, amb la Talaia com a punt alt (484 m), i el terme també el drena la riera de Pontons, que desguassa al Foix prop de Rovellats. A banda del nucli, el municipi aplega una desena de veïnats i caseries, entre els quals Rovellats, la Bleda, els Hostalets i la Torre de Vernet.

Tot comença al turó de la Roca, on va créixer un poblament al voltant del castell de Sant Martí i l’església de Santa Maria: el conjunt monumental de la Roca, catalogat com a monument històric artístic d’interès nacional. El 1954 s’hi van descobrir vestigis ibèrics, entre els quals un forn de ceràmica. El castell, d’origen islàmic i del segle X, el va restaurar Galí de Santmartí, que s’hi va establir vers el 966. Arnau Mir de Santmartí va fer bastir la primera església del castell abans del 1100, i el temple actual es va ampliar i tornar a consagrar el 1204. Després dels Santmartí va passar als Entença, al segle XIV en van tenir la senyoria la reina Elionor i Martí l’Humà, i el 1381 el va adquirir Bernat de Fortià, que s’hi va refugiar amb la reina Sibil·la durant la malaltia i la mort de Pere III el Cerimoniós. Vers el 1481 va anar a la pia almoina de la catedral de Barcelona. Va quedar arruïnat i incendiat durant la Primera Guerra Carlina i es va començar a reconstruir el 1963.

El 4 de gener de 1714, una columna borbònica d’un centenar i mig d’homes va arribar al poble a cobrar les quinzenades, l’impost amb què Felip V feia pagar als catalans el manteniment del seu exèrcit. Els pagesos de Sant Martí Sarroca els van atacar i els van fer fugir, i d’aquella revolta se’n van encomanar altres poblacions. El poble va ser, amb Cardona, un dels últims enclavaments a caure sota domini filipista: el 18 de setembre de 1714, una setmana després de Barcelona.

El terme és terra de secà i de vinya —890 hectàrees, contra 602 de cereals— i d’aquí venen els trulls d’oli, les destil·leries i l’elaboració de vins i caves. En queda el rastre en els molins hidràulics catalogats del terme. La festa major és el tercer diumenge de juliol, amb cercaviles i l’espectacle de foc dels diables Aristois. La rua de Carnestoltes, que el 2010 va aplegar 23 carrosses i 8 comparses amb 2.300 participants, no és competitiva: totes les que compleixen el reglament reben retribució.