Aguilar de Segarra

Aguilar de Segarra, o Aguilar de Boixadors segons l’IEC, és un poble i municipi situat al límit occidental del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell: 43,32 km² a 480 metres d’altitud. Pertany a l’Alta Segarra, en contacte amb l’Anoia.

L’activitat principal són els conreus de secà —blat, llegums, patates, oli i ametlla— i el bestiar oví i porcí; antigament s’hi feia carbonet. El 2014 el municipi era considerat el que tenia la taxa d’endeutament més alta per habitant de Catalunya.

Al terme hi ha notables masies, algunes de les quals amb esglésies i capelles d’origen romànic o gòtic. Entre els edificis d’importància arquitectònica es poden esmentar el castell d’Aguilar, avui força malmès, el castell de Castellar, que havia estat habitat fins fa poques dècades, i les capelles o esglésies de Sant Andreu d’Aguilar, Sant Miquel de Castellar, Santa Magdalena de Còdol-Rodon, Santa Maria de les Coromines i Santa Maria del Grauet.

Per Pasqua els caramellaires recorren les cases del poble cantant i ballant, i a l’ermita de Sant Miquel, cada any pels volts de Sant Miquel, s’hi celebra la festa del panellet, en què una família del poble porta panets que es beneeixen i es reparteixen entre els assistents. La festa major d’Aguilar se celebra el primer cap de setmana de setembre, la de Castellar el primer cap de setmana d’agost i la de les Coromines el segon.

Dels vint-i-sis elements catalogats, els castells de Castellar, del segle XI, i d’Aguilar són béns d’interès cultural, i n’hi consten set masies, set esglésies i quatre molins hidràulics.