Els Prats de Rei

Els Prats de Rei és a la comarca de l’Anoia però pertany històricament a l’Alta Segarra, als altiplans que separen els aiguavessants del Llobregat i del Segre, a la capçalera del riu Anoia: 26,06 km² a 608 metres d’altitud. El topònim apareix al segle X com el llatí ipsos pratos, «els prats», i el nom oficial ha anat canviant amb els règims: Prats de Segarra fins al segle XV, després Prats de Rei, Prats d’Anoia durant la Segona República, Prats del Rey amb el franquisme i, des del 1981, la forma actual.

Aquí hi havia el Municipium Sigarrense, que centrava el territori a l’època romana, i el lloc és protegit com a municipi romà amb el nom de Sigarra. L’ocupació va continuar a l’edat mitjana: el primer document conegut és la donació del lloc a Santa Cecília de Montserrat el 945 pels comtes Sunyer i Riquilda, de la qual no consta cap efectivitat concreta: van ser els comtes de Barcelona qui van seguir senyorejant la vila i qui, entorn del 1070, van fer consagrar una nova església parroquial. El 1126 el bisbe de Vic, a instàncies de Ramon Berenguer III, va cedir l’església de Santa Maria dels Prats i les sufragànies de Sant Andreu de la Manresana i de Sant Ermengol als canonges regulars del Sant Sepulcre.

La vila reial va néixer amb la carta de franquesa que Alfons el Cast va signar el 6 de desembre de 1188: cedia als qui hi habitessin les cases i els horts en franc alou, concedia mercat cada dimecres i una fira el darrer dia de juliol, i prometia que la vila seria sempre de domini reial. Va esdevenir centre d’una sotsvegueria dependent de Cervera, amb sotsveguer, batlle i quatre consellers elegits entre el poble, i tenia diputat propi a les Corts Catalanes.

La promesa reial es va trencar el setembre del 1390, quan Joan I va vendre a carta de gràcia la vila, el castell de la Manresana i els llocs de Puigdemàger, Solanelles i Sant Pere Desvim al noble Galceran de Calders, baró de Segur. La venda va durar tres mesos: pel desembre els homes de Prats ja s’havien redimit i tornaven a ser lloc reial, i el rei els va compensar amb un privilegi que declarava nul·la qualsevol venda futura i que nomenava la vila carrer i membre de Cervera, amb tots els privilegis dels cerverins.

Al nucli antic hi ha el santuari de la Mare de Déu del Portal, construït entre 1765 i 1787 al lloc on hi havia un portal de la muralla amb una capelleta, i l’església parroquial de Santa Maria, barroca, edificada entre 1685 i 1713.