Calaf

Calaf és una vila i municipi situat al nord de la comarca de l’Anoia, i és el principal nucli de població de la comarca natural de l’Alta Segarra. Quant a extensió, en canvi, és el cinquè municipi més petit de la comarca: 9,22 km². Es troba al nord-est de l’Altiplà de la Segarra, a una altitud mitjana de 680 metres, envoltat de camps de secà i rouredes.

La vila té uns mil anys d’història, remuntant-se a l’època de la Reconquesta. El poble medieval va créixer al voltant del castell de Calaf i no ha parat de créixer des d’aleshores; el llogaret, però, no va esdevenir vila fins al segle XI, el mateix segle que es va construir el campanar i la façana de l’església del poble i es va començar a desenvolupar econòmicament.

Durant la Guerra de Successió la vila va ser objecte d’atacs per part de les forces borbòniques, i més tard va esdevenir el quarter general del duc de Vendôme en la batalla dels Prats de Rei de 1711. Al segle següent va notar els efectes de la Guerra del Francès, i durant la Primera Guerra Carlina s’hi va dur a terme un setge. Al segle XX, durant la Guerra Civil, l’església de Sant Jaume va ser cremada i el capellà assassinat; durant les dècades següents la vila es va recuperar i es va expandir notablement fora del nucli antic, a més de guanyar importància la mineria de carbó que es portava a terme al municipi.

Calaf ha esdevingut el centre entre els pobles del voltant, en bona part gràcies als serveis que ofereix, al mercat del dissabte i per trobar-se molt ben comunicat.

Dels vint-i-cinc elements catalogats, el castell, del segle XII, la masia de Ferrera, del XIV, la muralla, del XV, i la Plaça Gran, del XVII, són béns d’interès cultural.