El Pont de Bar

El Pont de Bar és una població i un municipi de l’Alt Urgell que va ser anomenat Aristot i Toloriu fins al 1989: 42,62 km² a 861 metres d’altitud, vora el Segre.

La capital del municipi és el Pont de Bar, un poble que fins al 1982 estava situat dins el congost del riu Segre però que els aiguats d’aquell any van destruir, i que ara s’anomena el Pont de Bar Vell; la nova població es va reconstruir una mica més avall del curs del riu i a una altura superior, i va ser inaugurada per Jordi Pujol, aleshores president de la Generalitat de Catalunya, al juliol del 1988, sis anys més tard dels aiguats.

El Pont de Bar Vell és un exemple de l’aprofitament de la terra amb el cultiu de la vinya: les seves terrasses pujaven des de la ribera del Segre fins als pobles d’Aristot i Castellnou de Carcolze, encimbellats a la muntanya, i els bancals del Pont de Bar són un exemple molt interessant de l’enginyeria popular aplicada a les activitats per a la subsistència.

Al Pont de Bar també es troba el Museu del vi de muntanya, o Museu de la vinya i el vi, ubicat a l’antic cortal de Cal Teixidoret, a l’entrada del nou poble: a dalt s’exposa tot allò que fa referència al cultiu de la vinya, mentre que el pis de sota està dedicat a l’elaboració del vi. Dins del terme, seguint un antic corriol, hi ha també la capella romànica de Sant Joan de Soveig, i més amunt Rocaviva, un laberint on hi ha centenars de roques treballades.

Dels vint-i-un elements catalogats, els castells de Bar, del segle XII, d’Aristot, de Carcolze i de Toloriu són béns d’interès cultural.