Corbera d'Ebre

Corbera d’Ebre és una vila de la Terra Alta a la qual s’arriba seguint la carretera N-420, entre Móra i Gandesa. La vila s’aplega en un tossal a 337 metres d’altitud, el turó de la Muntera, a la vora de la serra de Cavalls, en un terme de 53,09 km².

Tot i que una fortificació amb el nom de Corbera apareix esmentada per primer cop el 1153, en la carta de donació del castell de Miravet feta per Ramon Berenguer IV als templers, hom li atribueix un origen ibèric. Encara existeixen unes restes del castell, trossos de muralla i una magnífica galeria de columnes templeres. Després de l’abolició d’aquell orde militar, el 1317, els seus béns van passar als hospitalers i el lloc depenia de la castellania d’Amposta. El 1463, en la guerra contra el rei Joan II, l’arquebisbe de Tarragona Pere d’Urrea va sotmetre Corbera, Ascó, Vilalba, Batea i la Fatarella, partidàries de la Generalitat.

El poble va ser escenari de la batalla de l’Ebre, a la Guerra Civil espanyola, entre el juliol i el novembre de 1938. Com a conseqüència d’aquella batalla Corbera d’Ebre va quedar completament destruïda i els habitants es van anar traslladant a la part baixa del turó, a banda i banda de la carretera; la zona abandonada és coneguda popularment com la Muntera o el Poble Vell.

Cal destacar també la qualitat del vi, que es comercialitza amb la Denominació d’Origen Terra Alta, especialment els de la Cooperativa Agrícola i també els dels cellers Frixach i Miró.

Dels setze elements catalogats, el castell i el Poble Vell són béns d’interès cultural i el Fort fuseller de Ferriols, del segle XIX, està protegit com a bé cultural d’interès nacional.