L'Arboç

L’Arboç és una vila i municipi de la comarca del Baix Penedès: 14,13 km² a 166 metres d’altitud, vora la riera de Marmellar.

Hi ha la hipòtesi que l’Arboç va néixer d’una localitat romana anomenada Stabulo Novo, i que a partir d’aquell poble situat al costat de la Via Augusta va néixer la vila. Es tenen referències de l’Arboç al 991, quan es parla de l’església de Sant Julià, i al 1064, quan en un document apareix la paraula Arbucio, que vol dir l’Arboç en llatí.

La història de l’Arboç ve marcada per la seva condició de vila reial —no sotmesa al senyor feudal—, per la qual cosa gaudia de concessions i privilegis propis: el mercat dels dimarts data de l’any 1200, la Fira de Santa Llúcia de l’any 1230, a més de posseir un notari públic i un call jueu, situat al carrer de la Plateria.

La petjada històrica que més ha colpit la història col·lectiva d’aquesta població van ser els episodis protagonitzats l’any 1808 pels vilatans arbocencs a la Guerra del Francès, amb la resistència contra les tropes napoleòniques comandades pel general Chabran.

La tradició folklòrica de l’Arboç és rica i variada: el Ball de diables amb la seva famosa carretillada, el Ball de bastons, els Gegants i Nans i el drac Badalot són l’exponent de l’empenta associativa de la vila, als quals s’han d’afegir l’Elenc Artístic Arbocenc, la Coral Ressò, l’Esbart Sant Julià, una penya blaugrana, una penya ciclista i un club de futbol, entre d’altres.

El patrimoni catalogat és de 101 elements, entre els quals l’església de Sant Julià, del segle XVII, i la Torre del Papiol, que són béns d’interès cultural, i les muralles, protegides com a bé cultural d’interès nacional.