Bellvei

Bellvei és un municipi del Baix Penedès de 8,27 km² a 108 metres d’altitud.

Escrit antigament com Bellvehi o Bellvey, està documentat al segle XI com Castellum bellivicini, compost de bell i veure, és a dir «bella vista», per la presència d’una talaia. Apareix citat per primera vegada el 1037, en un conflicte que va enfrontar el senyor del castell de Castellet amb el monestir de Sant Cugat, on es cita la torre de Tedbert «que dicunt Bellvizi»: aquella torre no va ser mai un castell, sinó més aviat una fortalesa dependent del castell de Castellet.

El 1326 Guillem de Bellvei va adquirir per un període de nou anys el castell de Lavit; tanmateix, els seus hereus es van negar a tornar-lo a la fi del termini, cosa que va obligar el mateix rei, Pere III, a intervenir en l’assumpte i imposar-ne el retorn. Durant molt de temps Bellvei va dependre de Castellet, una dependència que està documentada fins al segle XVIII, i el municipi es va formar a partir del final de les senyories, el 1835.

L’església parroquial està dedicada a Santa Maria: és un edifici del segle XVII, aixecat al mateix lloc en el qual hi havia la primitiva església romànica, de nau única, amb volta de canó i capelles laterals, i va ser construït per encàrrec de la baronessa d’Aguilar, antiga senyora de Castellet; es va convertir en parròquia independent el 1809. L’antiga torre va ser reconstruïda per complet el 1932: és de planta circular i ha quedat integrada dins de l’edifici conegut com a Cal Roig.

Dels dotze elements catalogats, el Mas de la Muga i la torre de Bellvei són béns d’interès cultural.