Vilalba dels Arcs

Vilalba dels Arcs és una vila de la Terra Alta de 67,25 km² a 450 metres d’altitud.

El municipi va formar part dels extensos dominis que els templers tenien dins la batllia o comanda de Miravet, i va ser el comanador de Miravet Bernat de Campanisa qui va atorgar la carta de poblament de Vilalba el 1224 a quatre pobladors, segons el document que es conserva publicat per Font i Rius. En passar els béns de l’extingit orde del Temple als hospitalers, el 1317, va continuar sota el domini d’aquests en l’anomenada Castellania d’Amposta i depenia directament de la comanda hospitalera d’Ascó.

La despoblació del segle XIV, provocada per les epidèmies, va fer perdre al lloc la condició d’universitat o municipi autònom. Al final del segle XV es va crear la comanda de Vilalba dels Arcs, i segons l’historiador gandesà Anton Monner el primer comanador va ser Joan de Liany, el 1485, i el darrer, Gaspar Català, el 1787, encara que la comanda va deixar de tenir vigència efectiva amb la desamortització. Aquella comanda va representar una època d’esplendor per a la població, que es va palesar en la construcció de la nova església, al segle XVII.

En la Guerra dels Segadors, el 10 de gener de 1643, les tropes castellanes van saquejar la vila. Un cop acabada, el 1652, hi van operar, sobretot per Vilalba i la Fatarella, bandes de miquelets, fins al 1685; alguns d’ells van morir lluitant contra les tropes del rei i d’altres van ser enforcats a la plaça pública.

Dels vint-i-quatre elements catalogats, el castell i la muralla estan protegits com a béns culturals d’interès nacional, i n’hi consten els Rentadors-font, del segle XVI, set cases i cinc esglésies.