Copons

Copons és una vila de l’Anoia que forma part de la comarca natural de la Segarra: 18,66 km² a 432 metres d’altitud.

La vila es va edificar a la vall formada per la confluència del riu Anoia amb la riera de Sant Pere i al vessant del turó que havia estat coronat pel desaparegut castell. Dins el perímetre de les muralles medievals hi va haver els carrers del Castell i del Mur; extramurs i cap a la part baixa es van estendre els carrers Vilanova i el Raval, formant el carrer Major.

El segle XVIII va ser una època molt pròspera per a Copons gràcies als traginers coponencs. Les seves xarxes comercials es van escampar progressivament, arribant a les ciutats de Tarragona i Barcelona, i les principals famílies comerciants eren els Jover, els Segura, els Brunet i els Ramon: diversos membres rellevants d’aquelles famílies es van assentar per Espanya en establir llocs de comerç i van arribar a ser membres rellevants de la burgesia local dels segles XVIII i XIX. Aquells traginers comerciaven amb el sector tèxtil i en venien a llocs importants de Catalunya, com Igualada i Barcelona, però també a Castella i la Corunya; de camí de tornada portaven gra per als 18 molins que hi havia al llarg del riu Anoia, des del molí de la Roda fins al molí de cal Madora.

L’any 1839, durant la primera guerra carlina, gran part de la població va patir un incendi provocat per la facció del «Llarg de Copons», que no va aconseguir prendre la població de mans de les tropes lleials al govern liberal.

Dels vint-i-tres elements catalogats, el castell de Copons és bé d’interès cultural, i n’hi consten onze molins hidràulics i diverses cases del segle XVIII, com ca l’Estany, cal Mestre o cal Poldo.