Olesa de Montserrat

Olesa de Montserrat és de la comarca natural del Montserratí, avui integrada al Baix Llobregat: 16,63 km² amb la vila a 124 metres d’altitud i el punt més alt al cim de Puigventós, a 602.

Del nom se n’han proposat diverses teories. Joan Coromines en defensa un origen preromà, amb l’argument que el sufix -esa apareix en molts topònims d’aquella capa, com Manresa o Albesa, i també l’arrel ol-, com a Olot o Olorda; al seu Onomasticon Cataloniae postula per a Olot i Olesa un mot iberobasc del tipus olo, que vol dir cabana, ferreria o farga. Altres teories fan venir l’arrel or- d’una paraula que voldria dir aigua, i en aquest cas el nom identificaria un lloc amb aigua abundant.

Els primers testimonis documentals són del segle X: diversos documents de compravenda datats entre el 938 i el 980 acrediten la propietat del castell de Sant Pere Sacama per part dels comtes Sunyer i Miró, el noble Digfred i el monestir de Ripoll, i en aquells documents el castell se situa «in loco uocato Aulesia».

Durant les dècades de 1950 i 1960 el municipi va viure una època de bonança gràcies a la indústria tèxtil, i la crisi del 1975 va tancar moltes fàbriques; després s’hi han instal·lat el sector químic, el metal·lúrgic, l’alimentari i el de la decoració. Dels 55 elements catalogats, el castell d’Olesa i el conjunt del castell i l’església de Sant Pere Sacama són béns d’interès cultural; n’hi consten també quatre xemeneies de fàbrica, dos teatres i un pont penjant. La patrona és santa Oliva i se celebra el 10 de juny.