Monistrol de Montserrat

Monistrol de Montserrat és a l’extrem sud del Bages, sota mateix de Montserrat i formant part de la muntanya, amb el Llobregat travessant-lo i partint-lo en dos: el poblat original és a la riba dreta i els desenvolupaments més recents al marge esquerre. Són 11,77 km² a 161 metres d’altitud.

Les primeres notícies del municipi són del 888, quan el comte Guifré el Pilós va fer una donació al monestir de Ripoll que incloïa algunes esglésies del cim i dels peus de Montserrat. El nom Monasteriolum, però, no apareix fins al 942, en un document de compra de Cesari, fundador i primer abat de Santa Cecília.

La vila neix al segle XIV al voltant del pont i del palau prioral. La construcció del pont es va iniciar sota el priorat de Bernat Escarrer, entre 1300 i 1322, i es va acabar, junt amb el palau, sent prior Jaume de Vivers, que va ser el primer senyor feudal de Monistrol. L’acabament de les obres va coincidir amb l’arribada de la pesta negra, i el cop es veu als fogatges: dels 158 del 1358 es va passar a 97 el 1378. El segle XV va ser de crisi profunda, i se’n va sortir al següent gràcies a una febre constructora; al XVII la vila va tenir un creixement urbà notable que va donar la Plaça Pública, la Casa de la Vila i la Font Gran.

La Guerra de Successió hi va deixar un episodi ben documentat. El 9 de maig de 1714, cinc-cents soldats borbònics sortits de Martorell van atacar Esparreguera, on el coronel Ermengol Amill reclutava voluntaris; Amill es va reunir amb les tropes del marquès del Poal, que venien d’Olesa de Montserrat, i van emboscar els atacants a la riba del Llobregat. La cavalleria borbònica es va retirar amb seixanta-sis baixes i dues companyies valones es van refugiar al mas Magarola, on durant la nit els paisans catalans van incendiar les portes i les van obligar a rendir-se: disset morts i cinquanta-nou presoners. L’endemà els borbònics van rebre dos mil soldats de reforç comandats pel comte de Montemar, les tropes catalanes es van refugiar a Monistrol i els borbònics van saquejar Esparreguera i van cremar cases dels dos pobles. Per això el poble figura a la llista de la Ruta 1714 com a vila cremada.

Dels 34 elements catalogats del terme, el pont sobre el Llobregat, del segle XIV, i la Bestorre són béns d’interès cultural; hi ha també l’aqüeducte de Cal Pla i l’ajuntament, tots dos del segle XVI, i l’antiga Casa de la Vila, del XVII. Dins el municipi hi ha la muntanya de Montserrat amb el seu monestir.