Algerri

Algerri és una vila i municipi de la comarca de la Noguera: 54,32 km² a 345 metres d’altitud, vora la Noguera Ribagorçana i el canal Algerri-Balaguer.

L’economia del poble es basa en la ramaderia i l’agricultura de secà, tot i que els terrenys del sud del poble han estat transformats en zona de regadiu gràcies a l’aigua que hi arriba a través del canal Algerri-Balaguer.

Les primeres notícies del castell d’Algerri daten de 1105, quan encara no havia estat conquerit als musulmans: aleshores Pedro Ansúrez, tutor d’Ermengol VI d’Urgell, va donar en alou als comtes de Barcelona, Ramon Berenguer III i Almodis, el castell d’Algerri per quan fos conquerit. El dit comte castellà, vers el 1109, va convenir amb el rei d’Aragó i Pamplona, Alfons el Bataller, per la meitat de diversos castells encara en poder dels sarraïns, entre els quals es trobava el d’Algerri. Per bé que ha estat dit que el castell va ser conquerit entre 1115 i 1116, es considera que això no es va esdevenir fins que va ser recuperat el formidable bastió de Castelló de Farfanya, el 1130; ambdós llocs van rebre, posteriorment, cartes de poblament similars a les concedides a Gerb i a Balaguer.

Encara que es va reservar la senyoria, Ermengol VI va donar el domini del castell d’Algerri a plançons de la casa vescomtal de Cabrera, el primer dels quals va ser Ramon Berenguer d’Àger, que el 1158 el va concedir a una de les seves filles. La senyoria superior del castell va pervenir posteriorment d’Ermengol VII a la seva filla Miracle, a través del segon marit de la qual, Ramon de Cervera, la susdita senyoria va passar a la casa de Cervera.

Dels onze elements catalogats, el castell d’Algerri, del segle XII, és bé d’interès cultural, el castell de la Figuera, del mateix segle, està protegit com a bé cultural d’interès nacional, i n’hi consten una creu de terme del XVII, l’ermita de Sant Blai, del XX, la font de Baix, del XVIII, tres esglésies, una casa, un pont i un edifici.