Albesa

Albesa és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de la Noguera. La vila està situada a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana poc abans de la seva desembocadura al Segre, a 237 metres d’altitud, al peu d’un tossal, en un terme de 37,61 km². Limita amb els termes municipals d’Algerri, Castelló de Farfanya, Menàrguens, Torrelameu, la Portella, Alguaire i Almenar, i està situada a 16 quilòmetres de Lleida i a 16 de Balaguer; és també pròxima a l’Aeroport de Lleida-Alguaire.

Resten en la localitat vestigis de població de l’època romana, la Vil·la del Romeral.

El 20 de febrer de 1003 els comtes Borrell II de Barcelona i Ermengol I d’Urgell van organitzar una expedició a terra sarraïna i van ser vençuts en la batalla d’Albesa. A principis del segle XI un exèrcit musulmà va partir d’Albesa per alliberar el setge cristià de Balaguer, i finalment, el 1120, Albesa va passar a mans del comte de Barcelona, Ramon Berenguer III, i dos anys després va passar a formar part del Comtat d’Urgell.

Segons un fogatjament fet l’any 1365, Albesa tenia 97 focs. L’any 1598 hi havia a Albesa 48 famílies, i la vila es regia per un consell de prohoms i paer i feia 6 lliures de pensió a l’Estudi General de Lleida. Durant la Revolta del comte d’Urgell contra Ferran d’Antequera es va mantenir fidel a Jaume II d’Urgell, fet pel qual el castell va ser destruït, i el 1836 els carlins van estar parapetats a les ruïnes del castell.

El municipi només té deu elements catalogats: el castell d’Albesa, que és bé d’interès cultural, l’església de Santa Maria, protegida com a bé cultural d’interès nacional, una creu de terme del segle XV, tres cases, una masia, una altra església, un pont i un jaciment arqueològic.