Sant Cebrià de Vallalta

Sant Cebrià de Vallalta es troba a la zona interior del Maresme, entre Sant Iscle de Vallalta i Sant Pol de Mar, als voltants de la serra del Montnegre: 15,8 km² a 71 metres d’altitud.

Dins del municipi, a banda del nucli urbà, hi ha les urbanitzacions de Castellar d’Índies, Vistamar, Can Palau, Can Bartomet i Can Domènec i una sèrie de masies o disseminats, algunes de les quals han marcat la història del municipi.

L’origen de l’actual municipi es remunta a la divisió en parròquies del domini de Montpalau després de la conquesta franca de la Gòtia. L’any 1019 el bisbe de Girona Pere de Carcassona va consagrar com a Sant Cebrià de Vallalta la que havia estat l’ermita de Santa Maria en la primera colonització cristiana.

Al centre urbà hi destaca el campanar de l’església parroquial, un edifici d’estil gòtic de l’any 1577; també, en el mateix estil gòtic, és notable la Casa de Can Coris, del segle XV, amb un gran finestral d’ornamentació plateresca.

En els darrers anys el poble ha adquirit importància com a centre d’estiueig i segona residència, però a poc a poc es va notant un canvi en aquell comportament i cada vegada és més important el nombre de persones que decideixen quedar-s’hi a viure, motivades per la tranquil·litat del municipi, la seva proximitat al mar i el seu entorn natural. Els dissabtes hi té lloc el mercat setmanal.

El municipi té onze elements catalogats, cap d’ells declarat d’interès nacional: vuit masies, una casa, una església i un molí hidràulic.