La Molsosa

La Molsosa és un municipi del Solsonès de 26,89 km² a 667 metres d’altitud, que rep el nom del nucli de població homònim, un dels tres que hi ha al terme. Fins al 1990 pertanyia a la comarca de l’Anoia, i els boscos n’ocupen el 46,6% de la superfície.

El terme va ser des del seu origen un domini de la casa vescomtal de Cardona. El lloc surt documentat el 1018 i de nou el 1021, quan van ser donades a l’església canonical de Sant Vicenç de Cardona terres situades a Prades, del terme de la Molsosa, en sufragi de l’ànima d’Isovard, fill dels vescomtes Ramon i Engúncia, que va morir lluitant a la Molsosa, segurament en una brega contra els sarraïns. Els mateixos vescomtes van unir l’església de Santa Maria de la Molsosa com a dotació del monestir canonical de Cardona.

El terme tenia com a centre jurisdiccional el castell de la Molsosa, ara totalment desaparegut, les restes del qual s’endevinen prop de l’església vella de la Molsosa, o església del Collet, dalt d’un puig de 846 metres. El castell va ser sempre del domini dels vescomtes, però aquests, al pas dels segles XI al XII, hi tenien per castlans els Òdena i després altres cavallers; el rei Jaume I el 1265 va demanar la potestat d’aquell castell al vescomte, i torna a sortir esmentat el 1375 en la creació del comtat de Cardona.

La Molsosa, amb Prades i Enfesta, formava part de l’administració cardonina de la batllia de Torà. Va ser constituïda municipi al principi del segle XIX i des d’aleshores engloba l’enclavament d’Enfesta.

Dels dotze elements catalogats, el castell de la Molsosa és bé d’interès cultural, i n’hi consten l’església vella, del segle XII, i el Molí de Més Amunt, del XVIII.