El Palau d'Anglesola

El Palau d’Anglesola és un municipi del Pla d’Urgell de 12,27 km² a 250 metres d’altitud, vora el riu Corb i el canal auxiliar d’Urgell.

Les arrels del poble provenen d’un palau o almúnia àrabs que, durant la conquesta del territori pels comtes de Barcelona en la segona meitat del segle XI, van ser ocupats per Ramon Gombau d’Anglesola, el 1084. Un segle després, durant la política repobladora d’Alfons I el Cast, un dels terratinents del Palau d’Anglesola, Ramon Barrufell, va ser nomenat primer comanador de la comanda templera de Barbens.

Al darrer terç del segle XIV, i per poc temps, el Palau d’Anglesola i Sidamon van esdevenir possessions d’Enric de Trastàmara, futur rei Enric II de Lleó i Castella, que les va traspassar al comte Joan I d’Empúries; aquest, l’11 de desembre de 1380, les va acabar venent al ciutadà barceloní Pere Sacalm per 13.000 florins d’or d’Aragó. Finalment va ser la milícia hospitalera coneguda amb el nom de Sant Joan de Jerusalem la que es va fer amb la vila del Palau i el lloc de Sidamon, i l’any 1405 el papa d’Avinyó, Benet XIII, va crear la comanda hospitalera de l’Espluga Calba, composta per les poblacions de l’Espluga, el Palau i Sidamon.

L’any 1330 el rei Alfons III el Benigne havia inclòs el Palau a la vegueria de Tàrrega; amb l’arribada dels Borbons i el Decret de Nova Planta va passar a formar part del corregiment de Lleida. El palau-castell de la vila va ser reformat al segle XVII.

Dels setze elements catalogats hi consten Cal Blasió, del segle XVII, Ca l’Iseta, del XIX, una destil·leria i una creu de terme.