Bell-lloc d'Urgell

Bell-lloc d’Urgell és un municipi del Pla d’Urgell de 34,92 km² a 196 metres d’altitud, regat pel canal auxiliar d’Urgell.

El terme ha estat un lloc de pas des de temps immemorials: els primers rastres humans localitzats són de la primera edat del ferro i arriben fins a l’època romana. Del període de dominació romana hi va haver alguna torre habitada i disseminada pel que avui és el terme, com ho demostren la ceràmica i altres objectes que s’han anat trobant amb motiu de l’anivellació de diferents terres de conreu. Pel terme hi passava la via romana que comunicava Ilerda amb Bàrcino, i la carretera N-II coincideix en molts llocs del seu traçat amb aquell antic camí.

El nucli antic es va configurar al voltant de l’actual carrer Major, que és on hi ha les cases més antigues del poble: cal Codina, ca la Fam o cal Pubill. Del carrer Major partien el carrer de la Costereta, el carrer de la Bassa i també els carrerons estrets que comunicaven amb el carrer del Forn i amb el que més tard seria el carrer del Raval, avui anomenat carrer Urgell, que llavors era l’eral del poble.

La dada històrica més antiga en què apareix el nom de Bell-lloc correspon a l’Ordenació de l’església catedral de Lleida, feta l’any 1168, en la qual es fa donació a la mensa episcopal de les esglésies de Belloloco i d’Avincellon i es determina que llurs habitants hauran d’entregar la quarta part dels delmes.

Dels dotze elements catalogats, la Torre del Telègraf Urgell, del segle XIX, és bé d’interès cultural i la creu de terme està protegida com a bé cultural d’interès nacional.