El Vendrell

El Vendrell és la capital del Baix Penedès, en una cruïlla de camins oberta al mar que l’ha convertit de sempre en lloc de pas: 36,8 km² a 49 metres d’altitud, a 28 quilòmetres de Tarragona.

L’origen de la vila cal buscar-lo en la conquesta cristiana d’aquesta part de la comarca, durant el segle X i principi de l’XI. En la seva avançada cap al sud, els comtes de Barcelona van cedir diversos dels nous territoris al monestir de Sant Cugat per explotar-los —els termes de Santa Oliva, Calders i Albinyana— i hi van bastir castells. L’embrió del Vendrell és de l’inici del segle XI, al voltant d’un mas fortificat que va prosperar i va aglutinar un nucli de població.

El topònim apareix escrit per primera vegada l’any 1037, en la concòrdia que va posar fi a un cèlebre judici entre l’abat de Sant Cugat i els representants vescomtals per la possessió de la terra: el document identifica un dels límits de les terres en disputa com «la riera que hi ha davant del Venrel». La proximitat del camí Ral, que resseguia la traça de la Via Augusta a mig camí entre Barcelona i Tarragona, va afavorir el creixement del nucli, i durant la segona meitat del segle XII l’abat de Sant Cugat, senyor feudal de la zona, li va atorgar carta de poblament.

Dels 56 elements catalogats, hi ha set béns d’interès cultural, gairebé tots torres: la del Botafoc, la del Cintoi, la del Mas Francàs, la del Puig i la del Telègraf Pujol del Reverter, a més del Corralot d’en Virgili i el Mas del Bombo.